Els valors són els que juguen

El Club de Futbol Sala Sant Julià de Ramis ha tornat a confiar en el coaching esportiu per dinamitzar diversos tallers i xerrades per a pares i mares del Club, i l’equip d’entrenadors.

Enguany, la competitivitat i els valors han estat protagonistes dels tallers, des de les diferents òptiques, però amb el mateix objectiu: la formació dels jugadors del Club.

Respecte als valors cal dir que sovint es parla dels valors de l’esport; moltes vegades, fins i tot, fem llistes dels que suposem són valors representatius de l’esport, però l’esport no té valors, no en posa en pràctica cap ni un, perquè l’esport no és res! De fet són les persones que fan a l’esport (i no a l’inrevés)!IMG-20151113-WA0004

Per tant, quan parlem de valors en relació a l’esport, de fet ens referim als valors que representen, a partir de la seva pràctica, les persones practicants d’algun esport. Això explica, que per identificar valors en relació a la pràctica de l’esport, ens sigui més fàcil identificar-los inspirats en algun equip o esportista en concret.

Els valors són criteris morals, principis ètics en els que ens fonamentem les persones i que influeixen notablement en les nostres creences (o formes d’entendre i interpretar la nostra realitat). Aquestes creences marquen les nostres actituds i conductes.

A partir dels valors forgem la nostra personalitat, ens agrupem en grups socials, prenem decisions i, fins i tot, ens motivem (trobem un motiu per a l’acció; motiv – ació à motiu – acció).

Relacionant motivació i esport, hi ha tres valors que solen presentar els esportistes d’alt nivell i que són els que els mobilitzen realment: ambició, perseverança i compromís.

L’ambició es refereix al tenir gana, al voler anar a més, créixer…

La perseverança es relaciona amb el no defallir, continuar endavant malgrat les dificultats, el no abaixar els braços.

El compromís és el que apareix quan les coses van maldades, es relaciona amb la responsabilitat individual vers els demés i, òbviament, es relaciona amb la perseverança.

Aquests tres valors es posen en joc quan parlem de competitivitat. Aquest valor ens serveix per a voler guanyar, això vol dir, fer el que sabem i podem, per aconseguir un resultat favorable en la competició.

I és quan competim amb els demès que observem un creixement real, una evolució, un progrés… donat que es posa sobre la taula quines són les nostres habilitats reals, fins a quin punt les tenim assolides, com som capaços de resoldre situacions i vèncer l’adversitat. Només entrenant, no assolim les nostres millors actuacions.

Així, podem dir que els valors ens fan guanyar també, però afegim que l’important és competir, i guanyar hauria de ser el resultat d’una feina ben fet (cosa que no sempre és així); competir també hauria d’associar-se al respecte al rival, el joc net i les bones intencions, ja que és gràcies a que un altre competeix contra nosaltres que podem créixer i evolucionar.

En relació a tot això, caldria també plantejar-nos com estructurem les competicions i les categories que ens elles hi participen per propiciar que realment hi hagi opcions de competir i evolucionar (però aquesta és una altra discussió).

D’altra banda, quan parlem de competitivitat moltes vegades ho fem de forma oposada a la col·laboració. Hem de considerar en aquest sentit que en els esports d’equip, col·laborem amb els nostres companys i competim contra l’equip oponent. I en l’esport individual, competim individualment, però per entrenar col·laborem amb companys, que ens ajuden en l’entrenament i en la nostra progressió.

Com veiem, els valors són els que juguen, a partir de cada esportista i equip.

Claudi París

Coach esportiu, especialista en Psicologia de l’Esport

www.coachingaltrendiment.com

2017-02-09T17:16:25+00:00By |